La font de Pallerols (Canalda)

És una de les fonts més precioses que podem trobar a la comarca per l’altitud a què es troba, en plena muntanya de Canalda, i per la bellesa rústega de la seva factura. Recòndita i solitària, no rep cap visita de ningú durant llargs dies de l’any, com no sigui del teixó entaforat o del llop que al cap de dos-cents anys torna a rondar per aquestes contrades. Si la volem veure, passat un bon tros del pont de Canalda, ens caldrà agafar el primer trencant de la dreta, deixar-hi el cotxe un trosset amunt i fer el camí a peu, a no ser que disposem d’un tot terreny. Quan s’acaba l’empina- da pujada al cap d’un quart d’hora, s’arriba aviat a un prat. Allí un pal ens indica la ruta de la Roca de Canalda i, guiats per la remor del torrent de Canalda, aviat arribem a una passarel·la molt ben feta, però sense baranes amb perill, ai, de patinar. Pocs metres més amunt ens trobem amb una meravella, com si fos un pessebre de molsa. Allí hi ha la font que salta de les entranyes de la terra, fresca a l’estiu i temperada a l’hivern, i fins i tot hi ha un tauló que ens convida a seure i gaudir de la quietud del lloc, endolcida per la cantadissa de la font i per la remor del torrent que no para de saltar de cascada en cascada. En llocs així habitaven les antigues nimfes que a voltes s’apareixien als humans. Els Amics de Canalda hi van plantar un pal amb el nom de La Font de Pallerols i la data de 2002, assegurant-se d’aquesta manera que les generacions futures no s’oblidin del formós nom d’aquesta font, que ja veurem què vol dir.

Al damunt d’aquesta font s’alça una roca enorme d’estranya figura. És un tall de muntanya que presenta uns anells interiors com si fos un tronc de tió. Actualment no té nom, però l’ha conservat per ella la font de Pallerols. Aquest nom vol dir “paral·lels” i són els cer- cles concèntrics que té aquesta curiosa roca, com si fos de fusta. A Catalunya hi ha molts indrets i pobles amb aquest nom: Pallerols de Rialb, Pallerols del Cantó, Sant Feliu de Pallerols... però la clau de la seva interpretació ens la dona la desconeguda i humil font de Pallerols de Canalda, i no se n’escapa tampoc, també al Solsonès, la masia del Pallars de Montpol amb els seus camps elevats, rodons i “paral·lels” que li donen la seva personalitat encantadora.

Si apliquem un TDS a l’aigua d’aquesta font per mesurar la densitat de sòlids, ens dona 242 ppm, o sigui, 242 parts de sòlids per un milió d’aigua, un xic mes alta que la font del Vermell de 120, però ideal per a beure ja que té més mineralització. Segur que és potable i saludable per al cos, i el cor em diu que fins podria guarir malalties, i diré perquè. L’aigua de muntanya és aigua viva, però un cop embo- tellada ja és aigua morta, com un ocell que el fiquen en una gàbia o un animal de quatre potes que el tanquen al corral. Exagerant, ja que encara té tots els minerals, però li falta el moviment i l’aire sà que es respira en llocs naturals i verges com aquest de la font de Pallerols, que segons els entesos estan carregats de ions negatius, els àtoms bons per a la salut malgrat el nom. Quan entren en el cos es converteixen en antioxidants, paraula de moda, que vol dir que maten o regeneren les cèl·lules oxidades del cos, o sigui, les rovellades i envellides. Fer-se en dejú un bon tip d’aquesta aigua o d’una altra font bona amb el palmell de la mà durant una novena de dies, com es deia abans, potser i sols potser, faria entrar milions, o millor dit, bilions de ions en l’organisme que algun efecte positiu farien. I perdoneu si m’he embolicat.