La Baronia de Rialb (5-6)

L’ermita de Sant Marc de Pallerols

No parlar de l’ermita de Sant Marc de Pallerols seria un descuit lamentable. Situada dalt la muntanya prop del terme de Peramola, gaudeix d’una panoràmica esplèndida sobre la conca del Segre i molt especialment sobre els dominis del Rialb i de la ribera Salada, que en aquesta primavera fan hores extra per a omplir el gran pantà de Rialb. No plou ni plourà segurament, però Sant Marc ens podria ajudar. Un refrany molt nostre diu: “El bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les Lledanies i per Tots Sants”. Per Setmana Santa ja ho va fer i molt, ara falta per les Lledanies, que eren les lletanies que es resaven als sants i en especial a sant Marc el dia de la seva festa, 25 d’abril. En tal dia es resaven les Lledanies en processó en diferents llocs de Catalunya per implorar el do de la pluja. Actualment els pocs, en proporció tot i ser milions, que estem al corrent del deep state i dels senyors de la guerra climàtica som pessimistes i no ens expliquem que els pagesos tinguin ulls i no hi veuen i oïdes i no hi ouen, amb tractorades i tot. Val a dir que la festa de Sant Marc de Pallerols ja no se celebra, però es fa a l’ermita veïna de la Mare de Déu de Castell-llebre el diumenge sobre Sant Marc, amb benedicció del pa inclosa. I impetració de la pluja. Sant Marc va escriure el segon evangeli, anomenat de Sant Marc. I també el va predicar de paraula en diferents llocs al costat de sant Pere, especialment a Alexandria on patí el martiri. El seu cos reposa a Sant Marc de Venècia. Un cos tot especial, amb perdó, per lo que diré.

Quan l’evangelista relata l’escena de Jesús a l’Hort de Getsemaní hi fa sortir un noi que anava embolicat amb un llençol. Diu que els guardes el van agafar, però que ell, deixant el llençol, se’ls va esmunyir a les mans emparat en la fosca de la nit i que anava nu. Tots els intèrprets han considerat que aquell noiet impúber era el mateix evangelista, que ho explica, i ara ve la interpretació que només coneixeran els poquets que han llegit Sant Joan Evangelista ‘va veure i va creure’ (Jn 20,8). I nosaltres també! (Amazon-Llibreria Verdaguer) Resulta que el noi Marc era fill de Joan-Marc, l’amo del Cenacle, on Jesús va celebrar el Sant Sopar. A l’antiguitat la gent no disposava de roba interior i es posaven nus al llit. Aquell noi se n’havia anat al llit quan Jesús i els apòstols eren al Cenacle, però sentia tot el que deien. Cap al final, quan Jesús ja havia partit cap a l’Hort de les Oliveres, entrà al Cenacle amb estrèpit una patrulla de soldats a les ordres de Judas perquè volien atrapar Jesús, però Judas en veure que Jesús ja se n’havia anat a l’Hort de les Oliveres, va creure convenient anar a cercar més soldats de reforç a Pilat. Els que duia eren del Sanedrtí i no en tenia prou perquè aquells dies hi havia molta gent dormint en aquell paratge degut a les festes que es celebraven a Jerusalem.

Aleshores Marc es va esbalair al veure que anaven a prendre Jesús i, d’un salt, sense perdre el temps en vestir-se, només embolcallat amb el llençol del llit, va sortir disparat cap a l’hort per salvar Jesús i dir-li que s’escapés corrents, que Judas i els soldats l’anaven a buscar. Va arribar sufocat i Jesús, més sufocat encara, ja estava en agonia i trist fins a la mort. El noi prou li va enviar el missatge, però Jesús no va voler fugir, tot i que no li hauria costat gens. El seu Pare Celestial el volia allà per afrontar la passió i morir com morien els mansos anyells portats a degollar al temple per esborrar els pecats de la gent. Aquesta era la creença dels jueus i de molta altra gent del món. Ara amb Jesús els sacrificis de sang s’acabarien i n’hi hauria prou amb la seva mort a la creu. Aquesta era la seva intuïció i la voluntat del Pare. En endavant n’hi hauria prou amb pa i vi, transformats, això sí, en el seu Cos i Sang, tal com acabava de fer al Cenacle, la casa del Marc, que es va convertir en l’únic testimoni de l’agonia de Getsemaní. Sense aquest aliment celestial incorporat a l’espècie humana, la humanitat tornaria als antics sacrificis de sang i a la selva.