La Mare de Déu de Massarrúbies
INDRETS AMB MISTERI
Llegenda pagana
Poc abans d’arribar al pla de Massarrúbies, s’amaga entres els pins a la dreta una roca enorme i llarga. Un reguer palesa que al seu temps hauria servit d’altar per oferir els animals immolats, però per la seva forma recordava també aquella massa de farina que pastaven a pagès les nostres padrines per fer el pa i d’aquí ve que la veu popular en digués “massarrúbies”, que volia dir la “massa de pa de les rúbies”. Era una manera de dir que aquella roca capriciosa l’havien fet les misterioses “dones de fum i aigua”, les quals era creença que habita- ven la ribera Salada i que eren molt trapelles. Noms com Covarrubias (Burgos) i Sendarrubias tindrien la mateixa explicació.
La llegenda cristiana
La formosa imatge de la Mare de Déu de Massarrúbies va ser trobada per un pastor de Cabiscol a la font d’una bauma. La posà al sarró i corregué a ensenyar-la a l’amo, però ja no hi era. Tornà a la bauma i allí era de nou. Ell la tornà a dur a Cabiscol i un altre cop ja no era al sarró, sinó a la bauma. Llavors el capellà diu que s’ha de dur a l’autoritat eclesiàstica de Solsona, però pel camí els homes que la duien al coll perden les forces i han de reposar a l’ombra d’un roure del Pla de Cirera. Quan volen tornar a caminar no poden alçar-la de tant que pesa, només quan decideixen tornar a Cabiscol, amb la qual cosa entenen que la Verge no es vol moure del seu lloc. Allí li edificaran una capella i fins i tot la Verge els mostra el plànol on l’han de fer. En ple juliol, apareix una rosada en forma de rectangle que indica les dimensions i el lloc de la futura capella i el nom de la Verge de Massarrúbies voldria dir la “massa de robins”que van brillar sota aquell sol d’estiu. Fins fa pocs anys va existir el“Roure de la Mare de Déu”, on haurien reposat els portadors de la imatge. Va ser arrencat tot just al segle passat.
Mossèn Sebastià Calaff (1912-1995)
Fou el gran impulsor de la devoció a la Mare de Déu de Massar- rúbies. Li va dedicar un any per cada Comanda. Són Set Comandes, una per cada poble: Ogern, Ceuró, Castellar, la Llena, Timoneda, Cambrils i Montpol. Segons alguns feligresos, els va dir que quan va estar molt malalt, es va trobar al Cel, ja mort. Allí va oir una música meravellosa que mai no havia sentit ell, que era músic, i li va dir a Déu: Aquí s’està molt bé, però he de tornar a la terra per acabar les Set Comandes. I així va ser. Va fer molts escrits, com una llarga poesia de 66 estrofes per explicar la història de la troballa i una pregària poètica, va compondre una cançó-sardana i molts pregons per escalfar els cors de la gent de la Ribera envers la Verge. Papers i programes de la Festa del Perdó, tot ho guarda ben encarpetat el Josep M. Casafont de cal Jalmar, molts anys Prior de la Mare de Déu de Massarrúbies. En el pregó de l’any 1975, del tot apassionat, deia mossèn Calaff: “Siguin les precedents lletres per a millor lloança de Maria i per a fer-nos créixer en el seu amor filial i fer-la estimar de tots, ja que Ella ens estima intensament més. Siguem els hereus dels nostres avantpassats en la fe, pràctica, en Déu i la de- voció a Maria i no quedarem defraudats. Ai! de nosaltres si minvés i ai! del món si s’aparta de Déu i es desprèn de la mà de la Mare! Siguem agraïts! Despertem nostres consciències en aquest Any Sant! Tornem a demanar a Maria que el beneeixi i nosaltres no el deixem passar sense que ens tornem millors cristianament! Això és urgent! Que ella beneeixi TOTES les famílies de Montpol que estan al seu redós i a totes les de la comarca i devots que la invoquen amb confiança filial!”.
Cabiscol
Enguany, després de la pandèmia, torna amb força renovada la Festa del Perdó de Massarrúbies, que ja se celebrava per l’Ascensió al temps que el P. Narcís Camós va escriure el cèlebre Jardín de Maria plantado en el Pirincipado de Cataluña, any 1657. La família de Cabiscol, veïna i guardiana del santuari, i altres col·laboradors s’ho han agafat amb entusiasme i han elaborat un gran programa per aquest 29 de maig, dia de l’Ascensió, que es pot veure a la pàgina 9 d’aquest Celsona. Per cert, com es diuen les nenes batejades amb el nom d’aquesta marededéu? Doncs, Rúbies!



