La Font de la Figuereta

La màgia del nom (Joan Amades)

Uns 300 m més munt de la urbanització del Pla dels Roures hi trobarem la font de la Figuereta, que en plena secada no para de fer un bon raig, com el canell d’un nen. S’hi baixa per una esglaonada de lloses. La darrera fa de ràfec damunt l’aigua de la ribera Salada, alhora que la font hi aboca el seu raig, que surt d’una canella de goma. Aigua lleugera, de poca mineralització, molt apreciada per la gent i en especial pel doctor Casserras Aynés, que ja és un bon aval. Segons informa la Irene del Molí de la Ginebrosa, d’uns 70 anys, aquesta font ja existia quan era nena i amb el mateix nom, cosa molt remarcable perquè resulta que la figuereta encara hi és, més tendra que mai, a tocar de la font, fins al punt que la seva rameta es vincla damunt l’aigua sense que sapiguem si el que busca és refrescar-s’hi o allunyar-se’n per no caure ofegada. El gran aiguat del 3 de novembre de 2015 es va endur la figuera adulta, però li ha quedat aquest rebrot. És la força i la màgia del nom, de què ens parla el gran Amades respecte dels noms propis i que ell va descobrir en la seva tasca ingent de folklorista . L’aliança entre el nom i la cosa és tan estreta que si pereix l’un, morirà l’altre. Si la Figuereta cau, s’estroncarà la font i, si la font s’eixuga, morirà la Figuereta.

Indret megalític

Era un indret important, no endebades hi desguassa el Riart, que baixa dels boscos de Terrasola i de la Llena per junyir-se amb la Ribera. Dalt de tot, un quer inaccessible ens indica que era la torre de guaita que vigilava aquesta contra- da de doble pas. La gent s’aplegava en la codinera enorme de vora el camí, travessada per un xocant rierol en forma de tobogan. Es remullaven i paraven el sol. I, com vam veure a Terrasola, també aquí tenia lloc l’espectacle de plantar el maig, el mascle. Era un pi pelat que es plantava en un forat rodó fet a la roca, en aquest cas en una roca mòbil per col·locar-la on fes falta. El pi s’embadurnava amb mantega de porc o un altra substància llisquent i el jovent intentaven pujar fins a la capsana agarrant-se fort amb les mans i els peus. Pocs ho aconseguien i, coneixent aquella gent avantspassats de la nos- tra Ribera, no cal dir que el guanyador tenia dret a escollir la noia més bonica del clan, i aquesta contenta d’ésser escollida. El més fort amb la més maca, era una bona combinació.

Les pedres parlants o movedisses

Aquest dies i tot l’octubre es pot veure en el noste Mu- seu una exposició de fotos sobre el Megalitisme, tot seguint la gran sèrie d’activitats que duu a terme actualment. I de franc. El lema de fons diu Les pedres parlen. Són menhirs, dòlmens, cròmlecs de Catalunya..., però el que no hi trobareu encara

Vora la font hi trobarem també un banc de pedra megalític de fa 4000 anys i que no necessita ser pintat ni restaurat. Només li sobra la bardissa. Era molt apte per als enamorats i altra gent que acudien a la font els dies xardorosos de l’estiu. Allí es contaven les petites coses del seu viure de cada dia i eren més feliços que la gent d’avui perquè tenim un gran problema: l’Imperi secret mundial de la secta secreta dels illuminati ens avassalla cada cop més i entre altres malvestats ens condemna a la secada eterna amb els seus avions fumigadors que a cents i cents ens assequen els núvols cada dia que passa sense que la gran massa se n’adoni. No oïu els seus motors estridents enmig dels núvols cada cop que volen caure unes pobres gotes? No els oïu cada dia d’11 a 1 de la nit aprofitant que la gent dorm? No veieu aquests cotxes tan bruts del que fumiguen? Mentrestant la font de la Figuereta, font i planta abraçadets, aguanten fort malgrat els atacs illuminati, però per quant temps?