Crònica darrera de Borés
Temps enrere Borés havia estat una de les quatre cases més importants del poble de Sant Just d’Ardèvol, com es dedueix pel privilegi de tenir una tomba a dins l’església, on eren enterrats al costat de les tombes de Gangolells, cal Torra i una altra. Avui ja fa temps que és un munt de runes enmig de la boscúria a uns 200 m del nucli, tot i que les quatre parets i algun altre element de la casa es resisteixen a caure, com donant fe de la seva antiga fermesa, i més que hauria aguantat si els seus amos actuals el 1948 no n’haguessin aprofitat les preuades pedres i les teules per fer un cobert a Gangolells, on hi van traslladar ni més ni menys que la porta sencera de Borés per fer-la al cobert tal com era exactament a la casa. Resulta emotiu veure que a la llinda del cobert de Gangolells hi ha esculpit el nom de l’antic propietari de Borés, ço és, Isidro Borés i fins i tot amb un simulacre d’escut pairal.
Els amos de Borés eren dos germans solters, que encara es deien Borés, els quals van morir sense deixar descendència. Aleshores es va vendre l’any 1920 a un intermediari, el Casacremat: Manuel Vendrell Agut, que la revengué a un oncle de Gangolells, Celdoni Gangolells Bertran, que en morir també sense descendència la llegà a aquesta casa. Durant la guerra del 36 hi anà a viure el rector del poble amb la seva majordoma, ja que la rectoria l’havien convertit en una escola. Mossèn Pere Carrera Canuda era del Berguedà i parent del vicari general del bisbat, mossèn Cinto, en temps del bisbe Valentí Comelles. Primer va ser capellà del Miracle amb altres mossens, però en passar el santuari l’any 1899 sota la tutela dels benedictins de Montserrat, ell es va quedar a Sant Just i s’hi estigué !50 anys! fins que els seus familiars se’l van emportar a Pont de Rebentí, on moria al cap de dos anys. Amb els desperfectes de la guerra, Borés va entrar en ruïna i ja ningú no se’n recordaria si no fos per la bona memòria del senyor Josep Vilaseca Gangolells, actual amo de Gangolells, que ens ha informat.
La Casa Burés de Barcelona
És forçós parlar-ne, perquè a Barcelona hi ha la famosa Casa Burés a la cantonada dels carrers Ausiàs March- Girona, d’estil modernista (1900-1905), una de les més maques de la capital per fora i sobretot per dintre, d’un luxe extrem. Doncs, bé, la va fer construir l’industrial tèxtil de Castellbell i Vilar per al seu gaudi, Francesc Burés i Borràs. L’any 2007 l’Ajuntament de Barcelona en va donar 26 milions d’euros. També la revengué a la Generalitat i aquesta, degut a la crisi, a un grup de fondos estranger. Al seu interior s’hi rodà entre altres la pel·lícula Darkness. No cal dir que l’adinerada família del Bages pro- venia de Borés de Sant Just d’Ardèvol, encara que probablement ja no ho sabien, com ha passat fins i tot amb els mateixos Borés de Solsona i Linya, entre els quals el nostre director del Celsona Josep Maria Borés. Els Burés van fundar de Castellbell amb escola, església, cafè, etc. propis, la qual va durar fins el 1991, després d’haver arribat als 920 treballa- dors el 1979. La seva germana Antònia també es va fer una casa del mateix estil al mateix carrer d’Ausiàs March, dita Casa Antònia Burés.
Per què Borés?
La casa de Borés està encai- xonada contra una llarga paret de roques que miren cap al nord. Així que seria força fresquívola a l’estiu. El nom de Borés, també Burés, ve del basc buru, que vol dir cap i que està present en molts cognoms bascos: Buruchaga, Aranburu... i probable- ment en el començ del cognom més llarg del món amb 32 lletres, el basc Burionagonatotorecagageazcoechea d’impossible lectura. La part final de Borés correspondria a l’hebreu nés, serp. El basc és un idioma aglutinant, com també l’hebreu. Vol dir que formen paraules noves menjant-se les unes a les altres. Així, de Buru-nés es formà Bur-és per dir Cap de serp. El trobarem a l’altra punta de la cadena rocosa d’on es bastí Borés. Era un lloc de culte a la serpent antiga, la mateixa que enganyà la mare Eva, i és la mateixa història de sempre. Amb l’arribada del cristianisme a aquesta contrada profunda, va ser decapitada i canviat tot per una ermita romànica on naixeria amb el temps el poblet de Sant Just d’Ardèvol.
Voleu fer l'experiment Borés? A les fosques projecteu un lot contra la paret i penseu en el nom Borés i feu moure al- hora la mà de forma espontània per fer una ombra xinesca. Us apareixerà un cap de serp que us farà posar la pell de gallina; però això és vàlid per a qualsevol altre animal: ruc, gat, bou... i fins per a idiomes desconeguts de vosaltres que la mà ja en farà la traducció simultània, o sigui el subconscient. Proveu que passa amb els mots hebreus: dac, dob, sus, quita.